{"principal":[{"id":"re_02","id_slug":"els-vins","nom":"Els vins","ganxo":"La hist\u00f2ria del vi \u00e9s mil\u2022len\u00e0ria a Vallbona i viu avui, sota el paraig\u00fces de la D.O. Costers del Segre una nova \u00e8poca daurada.","descriptor":"Vallbona forma part de la subregi\u00f3 viniviticola de les Valls del Riu Corb, de terres argiloses i calc\u00e0ries, sofertes per l\u2019escassa pluviometria per\u00f2 amb maduracions suaus i llargues gr\u00e0cies a l\u2019oreografia de la serra. **b****b**Aquesta \u00e9s una terra milen\u00e0riament vit\u00edcola, sobretot gr\u00e0cies a la tradici\u00f3 que va establir el seu monestir. A l\u2019actualitat, gr\u00e0cies als vins de la Cooperativa Olivera, reconeguts internacionalment, la qual incansablement cada temporada experimenta amb noves varietats i nous procesos per encapsular en ampolles els molts matisos d\u2019aquesta terra.","contingut":"[{\"titol\":\"Dels vins del monestir als nostres dies\",\"contingut\":[{\"text\":\"L\u2019establiment d\u2019un monestir cistercenc a la vall del Maldanell a partir del s.XII va significar la introducci\u00f3 en aquestes terres d\u2019un efica\u00e7 model d\u2019explotaci\u00f3 agr\u00edcola en el qual la vinya prenia un rol central. Pensem que, anteriorment a la fundaci\u00f3 del cenobi, la vall restava coberta de frondosos boscos, salvatge i despoblada.\"},{\"src\":\"re_02_manuscrit.jpg\",\"descriptor\":\"Monjos cistercencs resant i treballant la vinya (Ora et Labora).Manuscrit del s.XIII, custodiat a la biblioteca de la Universitat de Cambridge.\"},{\"text\":\"A l\u2019\u00e8poca medieval cada nova comunitat mon\u00e0stica del Cister funcionava com una col\u00f2nia agr\u00edcola que reprodu\u00efa l\u2019estil de vida i l\u2019economia d\u2019altres comunitats germanes, sota el guiatge de la regla de Sant Benet i tutelades pel cap\u00edtol general de l\u2019ordre. Aix\u00f2 assegurava una certa uniformitat i modernitat filos\u00f2fica, lit\u00fargica i art\u00edstica comuna onsevulla d\u2019Europa que els cistercencs s\u2019instal\u2022lessin, per\u00f2 tamb\u00e9 una uniformitat i modernitat en la seva cultura agr\u00edcola : es compartien productes i varietats cultivades, tipus d\u2019eines, t\u00e8cniques i processos. El vi, essent un dels productes agr\u00edcoles m\u00e9s elaborats, es va beneficiar doncs a Vallbona de l\u2019intens intercanvi d\u2019idees i persones que comportava la pres\u00e8ncia durant segles d\u2019una comunitat cistercenca. **b****b**Tanmateix la relaci\u00f3 que l\u2019ordre del Cister ha mantingut amb el vi ha estat, en els seus inicis m\u00e9s rigoristes, una relaci\u00f3 tensa, per\u00f2 que no per aix\u00f2 va resultar-ne est\u00e8ril, una relaci\u00f3 comparable a la que va mantenir l\u2019ordre amb totes les arts en general. De la mateixa manera que en arquitectura, l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019esgl\u00e9sies senzilles, sense decoracions sup\u00e8rflues, va acabar beneficiant el propi art, obligant-lo a cercar formes m\u00e9s funcionals i pures, aix\u00ed mateix va passar amb el vi. **b****b**Per m\u00e9s que Sant Bernat advoqu\u00e9s en favor d\u2019una dieta mon\u00e0stica frugal on el vi era considerat un producte de luxe, dif\u00edcilment aquest producte podia desvincular-se de les cases cistercenques. En el passat, el vi era una beguda molt m\u00e9s salobre que no pas l\u2019aigua. En el context sagrat, era i segueix sent central a l\u2019ofici de la missa. Per acabar, els monestirs del Cister eren i s\u00f3n llocs de pas i pelegrinatge de personatges importants com bisbes, nobles i reis, i el seu deure d\u2019hospitalitat exigia parar una bona taula amb un bon vi del pa\u00eds. Importar-lo de terres llunyanes era arriscar-se a que el producte es malmet\u00e9s.\"},{\"src\":\"mo15_principal.jpg\",\"descriptor\":\"Arcs en ogiva de 'Lo Cubar', antic celler del monestir, avui part del carrer major. \"},{\"text\":\"A Vallbona el testimoni d\u2019una cultura mon\u00e0stica vitivin\u00edcola ens arriba indubtablement a trav\u00e9s de les mateixes pedres. Un dels carrers m\u00e9s bonics del poble transcorre pel que antigament va ser \u2018Lo Cubar\u2018, \u00e9s a dir per la seva medieval bodega de la qual encara se\u2019n conserven dos fant\u00e0stics arcs ogivals. La seva grand\u00e0ria \u00e9s impressionant, per\u00f2 encara ho \u00e9s m\u00e9s si tamb\u00e9 prenem en consideraci\u00f3 tots els cubs que, com un aut\u00e8ntic formatge gruy\u00e8re, hi ha foradats a sota d\u2019aquest carrer i a sota tamb\u00e9 de la resta de carrers al voltant del monestir, antigament part integrant del complex mon\u00e0stic.\"}]},{\"titol\":\"A la DO Costers del Segre, subregi\u00f3 Valls del Corb\",\"contingut\":[{\"text\":\"Potser menys coneguda que d\u2019altres denominacions d\u2019origen (DO), Costers del Segre compta amb algunes excel\u2022lents bodegues que han atret els elogis de molts en\u00f2legs. Costers del Segre engloba tot un mosaic inconnex de regions que s\u2019estenen per les terres de Lleida. \"},{\"src\":\"re_02_mapa_costers.jpg\",\"descriptor\":\"Mapa de les subregions que formen la DO Costers del Segre. Vallbona est\u00e0 inclosa a la subregi\u00f3 de Valls del Riu Corb\"},{\"text\":\"Aquest arxip\u00e8lag de territoris lleidatans tenen en com\u00fa ser terres d\u2019interior, allunyades de les temperatures suaus del litoral i amb una pluviometria molt escassa. Les difer\u00e8ncies entre les seves subregions solen pesar m\u00e9s que no les semblances: hi ha els vins de muntanya d\u2019Artesa i del Pallars Juss\u00e0, els de la plana de Raimat i de l\u2019Urgell, i els vins de les subregions de les Garrigues i de les Valls del Corb, al qual pertany Vallbona de les Monges, amb terres \u00e0rides, calc\u00e0ries i de dura insolaci\u00f3.\"}]},{\"titol\":\"Un clima de contrastos\",\"contingut\":[{\"text\":\"El clima a Vallbona \u00e9s mediterrani continental, d'interior amb importants difer\u00e8ncies de temperatura entre el dia i la nit i entre l\u2019estiu t\u00f2rrid i l\u2019hivern cobert del blanc del gebre i la boira. La pluviometria hi \u00e9s escassa (vora els 350 mm anuals) generant un most ric i molt potent. L'altura de la serra del Tallat on es troba enclavada Vallbona (450-700 m) permet tanmateix maduracions suaus i llargues. \"},{\"src\":\"re_02_boira.jpg\",\"descriptor\":\"La boira \u00e9s una constant en els llargs hiverns de Vallbona\"}]},{\"titol\":\"El blanc dels camins: terres argiloses i calc\u00e0ries\",\"contingut\":[{\"text\":\"Vallbona \u00e9s lloc de carenes i valls petites amb vessants costeruts que des de temps immemorials ha calgut conrear en terrasses per protegir-les de l\u2019erosi\u00f3 i retenir-ne l\u2019escassa humitat. La composici\u00f3 del s\u00f2l \u00e9s calc\u00e0ria i argilosa, la qual cosa s\u2019aprecia r\u00e0pidament en mirar el paisatge i veure\u2019l resseguit de camins i de marges de pedra de colors blanquinosos i ocres, els mateixos colors dels murs del monestir, aixecats amb la caracter\u00edstica pedra calc\u00e0ria del pa\u00eds. Aquesta composici\u00f3 del s\u00f2l assegura vins d\u2019alta graduaci\u00f3, baixa acidesa i m\u00e9s aviat secs.\"}]},{\"titol\":\"Varietats de ra\u00efm i tipus de vins\",\"contingut\":[{\"text\":\"A Vallbona com a la resta de Valls del Corb, es cultiva, per a la producci\u00f3 de vins negres, el Cabernet Sauvignon i varietats m\u00e9s aut\u00f2ctones com la Garnatxa i el Trepat de la Conca. Pels blancs, la varietat m\u00e9s caracter\u00edstica de la zona \u00e9s el Macabeu, que sol combinar-se amb Chardonay, Parellada entre altres.\"}]},{\"titol\":\"Els productors d'avui\",\"contingut\":[{\"text\":\"Fins a finals del segle XX, el conreu de la vinya a Vallbona i als seus pobles ve\u00efns es va dedicar, d\u2019una part, a l\u2019exportaci\u00f3 i venda de la producci\u00f3 a grans cellers com Codorniu, de l\u2019altra a la producci\u00f3 de vi no embotellat pel consum local en cooperatives agr\u00e0ries de pagesos. **b** **b**Ha estat en les \u00faltimes d\u00e8cades, gr\u00e0cies a l\u2019aparici\u00f3 de petits cellers sota la regulaci\u00f3 de la DO Costers del Segre (L\u2019Olivera, Analec, etc.), que s\u2019ha comen\u00e7at a produir un vi propi m\u00e9s ben acabat, amb m\u00e9s valor afegit que els vins de venta a l\u2019engr\u00f2s , i que, no hi ha dubte, ha alterat les varietats de ra\u00efm cultivades, sobretot els tipus de vins produ\u00efts i, de retruc, la recuperaci\u00f3 de l'autoestima viniviticola del territori.\"},{\"src\":\"ne_01_01_fitxa.jpg\",\"descriptor\":\"Mostra d'alguns vins que produeix la Cooperativa Olivera.\"}]}]","imatge_icon":"re_02_01_icon.png","ic_imatge":"re_02_01_fitxa.jpg","valoracio":"4","tipus":"re","subcategoria":"","transport":"","audioFitxer":"","contacta":"","poisRuta":"","relacionats":"ne_01, ne_02, cu_02, cu_10","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"re_02_manuscrit.jpg\",\"titol\":\"Cistercencs resant i treballant la vinya.\",\"text\":\"Manuscrit del s.XIII, custodiat a la biblioteca de la Universitat de Cambridge.\"},{\"fitxer\":\"re_02_boira.jpg\",\"titol\":\"Vinyes a l'hivern.\",\"text\":\"La boira \u00e9s una constant en els llargs hiverns de Vallbona\"},{\"fitxer\":\"re_02_mapa_costers.jpg\",\"titol\":\"Mapa de les subregions que formen la DO Costers del Segre. \",\"text\":\"Vallbona est\u00e0 inclosa a la subregi\u00f3 de Valls del Riu Corb.\"},{\"fitxer\":\"mo15_principal.jpg\",\"titol\":\"Restes de 'Lo Cubar'\",\"text\":\"Arcs en ogiva de 'Lo Cubar', antic celler del monestir, avui part del carrer major.\"},{\"fitxer\":\"ne_01_01_fitxa.jpg\",\"titol\":\"Mostra d'alguns vins que produeix la Cooperativa Olivera.\",\"text\":\"Els quatre de l'esquerra s\u00f3n vins blancs; els dos de la dreta s\u00f3n negres.\"}]","sphere_im":""}],"relacionats":null}