{"principal":[{"id":"mo_10","id_slug":"el-temple-del-monestir","nom":"El temple del monestir","ganxo":"Imponent per\u00f2 austera, l\u2019esgl\u00e9sia combina amb gran harmonia els estils rom\u00e0nic i g\u00f2tic.","descriptor":"Iniciada a finals del segle XII i consagrada dos segles m\u00e9s tard, l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un dels espais m\u00e9s imponents del cenobi. El seu interior recrea un immens espai de recolliment i senzillesa. **b****b**L\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s t\u00edpicament rom\u00e0nica en la planta, les parets pesades sense quasi contraforts i l\u2019articulaci\u00f3 dels trams en grans arcs torals, per\u00f2 el g\u00f2tic es deixa ja endevinar en els grans finestrals superiors i en la coberta amb volta de creueria.","contingut":"[]","imatge_icon":"mo10_thumb_app.jpg","ic_imatge":"mo10_principal.jpg","valoracio":"6","tipus":"mo","subcategoria":"arq_monestir","transport":"[[41.524774,1.088722]]","audioFitxer":"","contacta":"","poisRuta":"","relacionats":"mo_04,mo_03, cu_07,cu_06, pi_10","galeria_im":"[{\"fitxer\":\"mo_10_romanic.jpg\",\"titol\":\"Absis central de l'esgl\u00e9sia.\",\"text\":\"Tret de la gran obertura g\u00f2tica del segon nivell, la resta de finestres de mig punt s\u00f3n rom\u00e0niques.\"},{\"fitxer\":\"mo_10_mensules.jpg\",\"titol\":\"M\u00e8nsules dels arcs torals\",\"text\":\"Nom\u00e9s en dues d'elles trobarem motius humans. La majoria s\u00f3n llises o amb motius florals com \u00e9s el cas d'aquestes dues.\"},{\"fitxer\":\"mo_04_interior.jpg\",\"titol\":\"Vista del creuer.\",\"text\":\"Les parets rom\u00e0niques s\u00f3n senzilles i pesades amb poques obertures. Els grans arcs torals apuntats que articulen els trams de l\u2019esgl\u00e9sia s\u00f3n t\u00edpics de les esgl\u00e9sies del c\u00edster i es van revelar perfectes per efectuar la transici\u00f3 del rom\u00e0nic al g\u00f2tic. La volta de creueria que cobreix tot el sostre \u00e9s ja una soluci\u00f3 plenament g\u00f2tica. A la intersecci\u00f3 del creuer s'hi pot contemplar la\"},{\"fitxer\":\"mo_10_07.jpg\",\"titol\":\"Antiga reixa de la clausura.\",\"text\":\"Antigament la clausura era m\u00e9s estricta i la reixa actual es trobava en part tapiada. \"},{\"fitxer\":\"mo_10_03.jpg\",\"titol\":\"Capella del corpus Christi\",\"text\":\"Probablement acabada a mitjan de segle XIV. En ella s'hi va allotjar durant molt de temps el fam\u00f3s retaule del corpus Christi. A la foto, s'hi pot contemplar la imatge de g\u00f2tica de la Mare de D\u00e9u del Cor, atribu\u00efda a Guillem Seguer i que actualment s'ha re-ubicat al cor de l'esgl\u00e9sia.\"},{\"fitxer\":\"mo_10_04.jpg\",\"titol\":\"Frontal del corpus Christi, Mestre de Vallbona, (Guillem Seguer), MNAC\",\"text\":\"Probablement realitzat entre 1335-1345 per l'artista Guillem Seguer, es tracta d'un retaule que s'exposava antigament a la capella del Corpus Christi i que il\u2022lustra una s\u00e8rie d'ensenyances sobre l'Eucaristia. Moltes de les escenes del retaule tenen un component fortament antisem\u00edtic, ja que en elles es den\u00fancia com els jueus pressumptament haurien profanat l'eucaristia i rebien el c\u00e0stic de les flames. Actualment es troba exposat al MNAC encara que esperem que un dia, almenys en forma de reproducci\u00f3, pugui retornar a Vallbona.\"},{\"fitxer\":\"mo_10_tomba_alemany.jpg\",\"titol\":\"Sepulcre de Ferrer Alemany de Toralla i de la seva muller.\",\"text\":\"Les dues escultures jacents s\u00f3n importants documents d'\u00e8poca que ens informen sobre la indument\u00e0ria d'un cavaller i d'una monja de Vallbona al s.XIV\"},{\"fitxer\":\"mo_10_lapides.jpg\",\"titol\":\"Laudes sepulcrals.\",\"text\":\"La sepultura de sota correspon a Blanca d'Anglesola (1294-1328).\"}]","sphere_im":"{\"panoid\":\"bXCfkr1gACAAAAGurPz6UQ\",\"angle0\": 90,\"tilt0\": 90,\"peuCanviant\": [{\"angle\":[250,310],\"tilt\":[-20,20],\"descriptor\":\"Transepte de l'esgl\u00e9sia\", \"textHTML\":\"Una de les parts m\u00e9s primitives, el transepte i els tres absis carrats s\u00f3n l'\u00fanic espai no reservat a la clausura\"},{\"angle\":[170,220],\"tilt\":[-15,25],\"descriptor\":\"Porta i finestr\u00f3 a la Sala Capitular\",\"textHTML\":\"Les dues obertures comuniquen directament amb la sala capitular. La finestra \u00e9s de rom\u00e1nica de mig punt com la resta d'obertures a aquest nivell de la paret \"}, {\"angle\":[315,350],\"tilt\":[-15,25],\"descriptor\":\"Capella del Roser\", \"textHTML\":\"Allotjada en un dels absis laterals carrats i cont\u00e9 el sarc\u00f2fag del cavaller Guerau d'Alemany i la seva esposa, representats en una escultura g\u00f2tica de mida natural.\"},{\"angle\":[0,361],\"tilt\":[45,70],\"descriptor\":\"Volta de creueria\",\"textHTML\":\"Soluci\u00f3 t\u00edpicament g\u00f2tica adoptada per recobrir tota l'esgl\u00e9sia, consisteix en fer creuar dos arcs diagonals en l'anomenada clau de volta, que en aquest tram, si es t\u00e9 bona vista, es veur\u00e0 que cont\u00e9 una imatge esculpida de Sant Pere\"}, {\"angle\":[0,60],\"tilt\":[-20,25],\"descriptor\":\"Capella de Sant Joan\",\"textHTML\":\"Com la resta de capelles, est\u00e0 recoberta amb volta apuntada de can\u00f3 i cont\u00e9 un altar, aquest en particular molt espai\u00f3s i el m\u00e9s antic de l'esgl\u00e9sia\"}]}"}],"relacionats":null}